Menu navegació

Sala Dolors Xabé

Sarrià de Ter

Que és la sala Dolors Xabé

La sala d’exposicions de Sarrià de Ter porta el nom de Dolors Xabé i Ferrer. La Dolors va arribar a Sarrià de Ter l’any 1942, després de passar per tot un periple i una trista infantesa. Nascuda a Banyoles el 26 de maig de 1929, es filla de Francesc Xabé i Dilmé i de Llúcia Ferrer i Fornells. La seva mare va morir l’any 1936, quan la Dolors tenia només set anys, i poc abans d’acabar-se la Guerra Civil, el seu pare es va tornar a casar amb la Conxita Camps i Alemany. El pare de la Dolors havia estat secretari del Sindicat de Pagesos de Banyoles i també feia classes d’adults. Tenia 37 anys quan es va haver d’exiliar a Prada, l’any 1939. Poc després va ser empresonat juntament amb la seva esposa i no seria posat en llibertat fins l’any 1942. Durant tot aquest temps d’exili de la seva família la petita Dolors va restar a cura de la mare de la Conxita Camps. Després la van enviar a Borgonyà, a una casa amb botiga, hostal i on criaven gallines. Tal com ella explicava, tot i que no passava gana no va ser una infantesa massa alegre ni va gaudir de l’afecte de la família. Més tard, els oncles per part de mare, en Vicenç Ferrer i la Conxita van acollir a la Dolors i la seva germana Carmelita a casa seva de Sarrià de Ter. Així va ser com va arribar al poble de Sarrià de Ter, l’any 1942. Així mentre que a Borgonyà només va anar a escola quan la feina ho permetia, a Sarrià de Ter va poder anar a escola a la classe dels més grans. El mestre de seguida es va adonar que era una noieta molt desperta i amb moltes ganes d’aprendre i va aconsellar als oncles que continués estudiant. I així ho va fer, va obtenir el títol de batxillerat a les Escolàpies. Alhora, es va presentar a unes proves d’aptitud per fer Magisteri, on la van admetre i va estudiar a la Normal on també feien classes de dibuix. Amb dinou anys ja tenia el títol de mestra. A posteriori, va fer el Sservei Social, va aprendre a planxar, cuinar, sargir etc. Va exercir de mestre a Ripoll durant dos cursos, on li assignaren els cursos dels petits. El 1951 Dolors Xabé, després d’un festeig que durà 5 anys, es va casar amb Martí Ballada, que alguns anys més tard seria alcalde de Sarrià de Ter i de qui ella es convertiria en fidel companya de vida. Després de casada va continuar treballant a la botiga familiar d’alimentació. L’any 1967 va començar a treballar a la botiga de la Gran Via, on feien rètols, segells de goma, plaques de matrícula, entre altres. No va voler tornar a fer de mestre perquè de cap de les maneres es volia allunyar d’un poble, Sarrià de Ter, i de la seva gent que l’havien acollit tan bé i amb els que se sentia profundament lligada. L’any 1976, va començar a treballar a Can Vila on hi restaria fins que l’empresa va tancar l’any 1984. La Dolors Xabé poc a poc es convertí en allò que avui dia diríem una activista cultural. Sentia un interès absolut per totes les activitats del poble, ja fossin socials o culturals. Usuària assidua de la biblioteca, sempre ocupant la primera filera en les presentacions literàries o a xerrades i conferencies. La primera en arribar a les inauguracions de qualsevol exposició. Apassionada per l’art en totes les seves manifestacions, ella mateixa va practicar el dibuix i la pintura, on destacà en la tècnica de l’aquarel-la amb gran sensibilitat i delicadesa. Sempre inquieta, curiosa i tastaolletes, va entusiasmar-se pel mon que s’obria a ella amb les noves tecnologies. La Dolors Xabé, que morí el 4 d’agost de 2014, va deixar un gran buit en la vida col.lectiva del municipi i una enorme petjada en tots els àmbits culturals de Sarrià de Ter.

about image

Dolors Xabé

L'espai de la sala Dolors Xabé

La sala d’exposicions Dolors Xabé es troba a la primera planta del centre cívic La Cooperativa, acull artistes consolidats i també artistes novells amb exposicions individuals i col·lectives. L’espai expositiu vol endinsar el públic en el món de l’Art Contemporani oferint obres de diferents disciplines. Els projectes que es porten a terme son generalment quatre exposicions anuals, és a dir, durant el període de gener a desembre. La programació queda reflectida en un tríptic en el qual es comuniquen les exposicions que es faran. La sala presenta unes dimensions àmplies i és un espai diàfan. No és habitual trobar emplaçaments tan grans, això dona joc alhora d'exposar obres de grans dimensions. Ofereix moltes possibilitats per conviure diferents obres i alhora que aquestes provoquin un llenguatge expositiu entre elles. Aquest llenguatge expositiu és el que ha de convidar al públic a la reflexió, especulació vers el contingut exposat a la sala.